Queer-Bodied Voices
Crec que, quan parlem de poètiques ‘queer’, no es tracta únicament dels temes o d’aquelles qüestions que abordem sinó també d’enfrontar-nos a una manera diferent d’abordar la literatura. Quan un ja se situa en els marges de la societat, no n’hi ha prou amb tractar uns temes diferents, sinó que també s’ha d’interessar o intentar crear des de formes dissidents, també pel que fa a la tradició. Des del meu punt de vista és inevitable pensar que fons i forma en poesia ‘queer’ van de la mà. Sempre he pensat que no es pot fer la revolució o no es pot provocar una fissura copiant models o sonant com tothom sona. D’una manera o altra la poesia ‘queer’ no només ha de tractar uns determinats temes i mirar cap a la comunitat ‘queer’ en un sentit ampli, sinó que també ha de posar en dubte les maneres de produir i de crear literatura.
Pel que fa ala tradició ‘queer’, diria hi ha dues figures cabdals o molt importants en la meva obra. D’una banda, Gertrude Stein. D’ella en trec l’interès pel text la repetició, la variació, fins i tot la idea de crear una estructura textual laberíntica, difícil de penetrar. D’ella també la idea d’estar isolat o al marge de la resta de tradició literària, aquesta actitud que va tenir sempre Stein de estar al marge, de fer amb una idea molt clara. L’altre personatge importantíssim en la meva obra és John Giorno. D’ell trec tota la part de respiració, de treball amb el ritme, amb el text, i sobretot aquesta idea d’unir text i respiració. La respiració en general també és una qüestió molt important per a mi. I diria que John Giorno també va ser qui em va ensenyar que poesia, revolució i actitud ‘queer’ podien anar plegades, que la lluita de la investigació poètica també podia anar de la mà de la lluita dels drets.
A Barcelona sempre he preferit moure en l’escena ‘queer’ punk anarco de la ciutat, una escena on tothom és benvingut més enllà de la manera en què vesteixis, de la teva actitud o de quins siguin els teus gustos. Crec que són aquests espais dissidents en tota regla on em sento més còmode. I sempre d’una manera o altra he volgut rebutjar aquesta mirada més capitalista cap al moviment LGTBI. Penso que, com en les qüestions formals de literatura, quan un està en el marge no té sentit involucrar-se o copiar el sistema majoritari sinó justament crear-ne un altre que posi en dubte aquest corrent majoritari. En aquest sentit, la poètica ‘queer’ i l’anticapitalisme estan bastant units en el meu cas.
En molts dels meus poemes m’agrada parlar del desig i del cos com a aquell espai sagrat sobre el qual ningú pot governar.
El desig ens defineix, ens aboca a la singularitat. I de la mateixa manera que cada veu és diferent i única, també cada desig i tot allò que passa dins de cada cos és únic i diferent.
Per tant aquesta idea del desig que ens pot definir, dels gustos que ens poden definir, i per això sempre m’ha interessat parlar del cos i de tot aquell reialme que va de la pell cap endins, on ningú pot decidir ni ningú accedir si tu no li dones permís. De fet, aquesta és l’última lluita política des del meu punt de vista, perquè hem anat cedint, fent concessions en tots els àmbits de la nostra vida, però n’hi ha un en el qual no podem fer cap mena de concessió ni podem renunciar, que és el del plaer, el del desig i tot allò que passa pell endins. Crec que era Paul Valéry que deia que no hi ha res més profund que la pell. Doncs de la pell cap endins hi ha tot aquest espai que té a veure amb el desig, que té a veure també fins i tot amb una exploració física, real, a partir del sexe. I d’una manera o altra sempre he volgut vincular identitat, desig i sexe en la meva poesia, i és un dels temes que tracta “Cos endins”, el film que vaig fer amb Gianluca Abbate el 2019 i que justament parla de la identitat des del cos i des del desig.
Evidentment, ser ‘queer’ implica està fora del ramat. Per tant tota idea de pertànyer, de ser membre d’una comunitat nacional, fins i tot d’una escena literària o d’una tradició literària queda desdit i no té cap mena de sentit. El que d’altra banda també em preocupa és que penso que una cosa és això i l’altra és el fet de renunciar a les qüestions personals i que et defineixen per una idea de globalització o de comercialització. Sempre he pensat que seria molt més senzill per a mi i per a tants d’altres poetes expressar-nos en anglès o qualsevol llengua que facilités el mercat, un mercat més ampli, però també penso que, com deia en altres moments, el fet d’estar al marge de la societat també implica una miqueta posar en dubte la idea de mercat, de benefici econòmic i la idea que aquesta globalització, que aquestes llengües dominants o sistemes dominants han de dominar també els marges. Crec que, un cop estàs al marge, ho has de posar tot en dubte. I alhora també entendre que, de la mateixa manera que tots els cossos tenen el mateix valor o no en tenen cap i de la mateixa manera que totes les persones tenim els mateixos drets, qualsevol expressió, qualsevol llengua, qualsevol manera d’entendre la literatura és vàlida i tan bona com qualsevol altra.
About the project QUEER-BODIED VOICES.
with Eduard Escoffet